CONCENTRACIONS DEVANT LA PRESSÓ DE TARRAGONA

Divendres 4, els CDR Tarragona, CDR Grup de treball de l’antiga presó, Artistes per la República… van fer la 58ena concentració davant l’Antiga Presó de Tarragona, reivindicant la llibertat, la justícia i la democrácia per a la gent d’aquest país petit i exigint l’alliberament immediat de tots els represaliats per aquest Regne i Estat podrit. Divertida performance amb Òscar VivesAlvar Calvet Castells i tants altres que divendre rere divendres i van 58!! Organitzen un dels centenars d’actes diaris reivindicant i recordant l’anormalitat que vivim amb presos polítics i mantenint la flama sempre encesa i passada de generació en generació perquè aquest país continuï existint i continuï lluitant per aconseguir d’una vegada per totes la llibertat del país, la justícia social per la seva gent i una república fraternal amb totes els altres pobles d’Ibèria i del món!

La performance va comptar amb la presència d’un dels Reis Mags i també la preséncia de Felip VI que des de les clavegueres de l’estat ens donava un ènessim discurs patètic que escoltàrem els presents gràcies a què la seva veu se sentia perfectament des d’un WC col.locat al carrer per l’ocasió. La veu del “preparau” ens va arribar ben nítida des del clavagueram on ens va servir per conjurar-nos un cop més per continuar la lluita i tombar aquest règim que cada dia suma més detractors i que cada dia necessita i necessitará de més repressió per intentar evitar, allò que és imparable… el que no van aconseguir el règim del seu besavi, Alfons XIII, ni Franco ni el seu successor el seu pare Juan Carlos I, tampoc ho aconseguirà aquest Felip…

Amb gent amb tanta dignitat i perseverança és com els objectius col·lectius de classe i de país que tant anhelem es poden aconseguir… ens en sortirem!!! I tant que ens en sortirem!!

foto de Jordi Salvador Duch.

EMPAR MOLINER

L’Empar Moliner ha dit en un tuit una cosa que sovint penso: “2017. L’any que una munió de tietes amb rebequeta van avançar per l’esquerra, valentes i decidides, tots els que tenien fins llavors el copyright del progressisme. No els ho perdonaran mai.”

És així, molts revolucionaris de saló mai han perdonat que la única ruptura plantejada seriosament a l’estat espanyol, no vingui d’ells, que els passin per l’esquerra i de llarg, forces que suposen “burgeses” o sense cap pededrí de puresa…

Resultado de imagen de EMPAR MOLINER

MONCHO CONCERT AL LICEU DE BARCELONA

Ramón Calabuch Batista, “MONCHO”, a grosso modo, gitano universal a qui tant deu la cultura catalana contemporània (realitat que tant costa acceptar un tipus de catalanisme el reduccionista i essencialista, cal recordar que no és fins al 2015! que el Parlament de Catalunya no va declarar la rumba com a Patrimoni d’interès cultural i musical a Catalunya.) Bé, doncs Moncho, al costat del “pescadilla”, Gato Perez, Peret, Lo Parrano, etc. la música popular que neix al carrer de la Cera i a la Vila de Gràcia, Hostafrancs, Mataró, Lleida,… si em permeteu un paral·lelisme, el mestissatge que es dóna entre l’havanera, la rumba catalana, el bolero, la salsa… en aquest racó de món seria l’equivalent al Rock and Roll als USA… un altre mestissatge a partir del ritman and blues, de la música dels esclaus negres d’arrels africanes, el folck americà, etc. Orgull !